Anna Fernández neix a Barcelona el 1970. Estudia dos anys de periodisme a la Universitat Autònoma de Bellaterra i es llicencia en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Treballa tres anys a Ràdio Barcelona, de la Cadena Ser, i col·labora com a periodista amb diferents revistes, editorials i diaris de Madrid i Barcelona. Després formarà part de Centre de Treball i Documentació de Barcelona, on participa en la producció i gestió de debats contemporanis sobre la Transició espanyola, una alternativa a la Conferència Euromediterrània de Barcelona, els crims de guerra a l’antiga Iugoslàvia o la guerra del Golf.
A partir de l’any 1998 la seva vida fa un gir i la seva inquietud per l’art i el llenguatge escènic el porta a integrar la companyia de titelles Per Poc, creada per Santi Arnal en 1989. Junts han creat un sòlid tàndem creatiu que els ha portat a grans escenaris de tot el món. En els últims vint anys la companyia s’ha especialitzat a portar a escena importants obres musicals de compositors com Benjamin Britten, Sergei Prokófiev, Igor Stravinski, Felix Mendelssohn o Piotr Ilitx Txaikovski. En totes les produccions treballa en la concepció i creació dels espectacles i en moltes obres participa com a intèrpret.
Des de 2015 viu a Sartène, a l’illa de Còrsega, on realitza tallers de titelles per a nens i combina la seva feina de titellaire amb l’apicultura, després de formar-se al Lycée Agricole de Sartène.
Les darreres produccions de la companyia han estat El gat amb botes, de Charles Perrault, amb música barroca francesa; El retaule de Maese Pedro, composició escènica de Manuel de Falla per a orquestra de cambra, cantants i titelles; l’òpera-oratori Oedipus Rex, d’Igor Stravinski amb llibret de Jean Cocteau; i l’òpera barroca Ifigènia a Àulide, d’Antonio Caldara.
Es va formar com a marionetista als anys 80, a l’Institut del Teatre de Barcelona, de la mà de Harry V. Tozer. Des de llavors ha treballat per donar a conèixer totes les possibilitats plàstiques i artístiques de la marioneta de fil. L’any 1989 crea la seva pròpia companyia, Per Poc, amb la que ha gestat i dirigit varis espectacles: Ifigènia a Àulide (2025), Oedipus Rex (2023), El Retablo de Maese Pedro (2022), El gat amb botes (2021), Petrouchka (2016), L’Història d’un soldat (2011), El Petit escura-xemeneies (2009), Somni d’una nit d’estiu (2008), Romeo i Julieta (2006), Joaquim el drapaire (2003), Les Tres Bessones i l’enigmàtic Sr. Gaudí (2002), El Trencanous (2000), Pere i el llop (1998), Fragments (1996) i Piccolo, forte, pianissimo (1990).
En tots els seus treballs de direcció es pot apreciar la seva formació prèvia en el món de la dansa. A la posada en escena dels seus espectacles hi ha un ritme i un joc coreogràfic permanent.
Santiago Arnal també destaca per la seva capacitat com a constructor, aquesta habilitat l’ha portat a realitzar importants col.laboracions, entre la que resaltem la construcció de 24 marionetes de fil, de 1,80mt d’alçada, pel director de cine Terry Gilliam.