Espectacles /

L'història del soldat

de Igor Stravinski
Presentació

L´història del soldat (1918), d’Igor Stravinski, amb el text de Charles F. Ramuz. Una obra que Stravinski va composar en el seu exili a Suïssa durant la I Guerra Mundial.

 

Es tracta d’una obra escènica amb poca instrumentació (violí, contrabaix, clarinet, fagot, trompeta, trombó i percussió) pensada per un teatrí ambulant. Una obra on la música i l’història tenen un perfecte equilibri. Ambdós llenguatges són directes i clars.

 

Els protagonistes de l’Història del soldat són un soldat/violinista peculiar, una princesa malalta i un diable intrigant. En el text, traduit per Miquel Desclot i basat en contes populars russos, hi són presents la confrontació del que és material i espiritual, del que costa diners i del que no té preu, del bé i del mal. Perquè fos llegida, dansada i tocada, Igor Stravisnky va compondré Història del soldat l’estiu de 1918, en col.laboració amb el llibretista suís Charles Ramuz. El resultat és una òpera de cambra on s’expliquen les aventures d’un soldat que de tornada a casa, ha d’enfrontar-se als paranys d’un dimoni que vol prendre-li l’ànima, representada simbòlicament per un violí.

 

I es per aquest motiu que hem portat a escena des del món del teatre de titelles l’obra d’Stravinski. Creiem que és una obra perfecte per ser representada amb un titella que recreii l’ambient del  teatre de fira de principis del segle XX.

 

Una obra interdisciplinar, musicalment molt rica, amb un text encara molt actual. Un títol, en definitiva, molt escaient per al teatre de marionetes, que té per si mateix el caràcter ambulant que Stravinski buscava en la seva obra. Perquè arribès a tots els indrets possibles.

 

A més, per a Per Poc aquesta obra conté els elements que la companyia porta treballant en el darrers 17anys: Obres musicalment riques, que escenificades poden ser accesibles a tot tipus de públic, atraient-ne de nou no especialitzat.

 

Aquesta Història del soldat de Per Poc, suposa una nova oportunitat de recerca en el titella i de treball interdisciplinar, però que avança en els objectius i en l’interés que Per Poc té marcats: sorpendre a l’espectador, reinventant el propi teatre de titelles, i aportant, a més a més, una nova manera d’aproximar-se a la música.